divendres, 26 de desembre del 2014

Activitat per realitzar amb la pissarra digital interactiva

Bona tarda, el repte d'avui és proposar una activitat per realitzar amb la pissarra digital interactiva en educació infantil.

Hem de dir que la pissarra digital interactiva ens dona moltes oportunitats de treball i que ho tenim d'aprofitar amb els més petits.

La meva activitat és molt simple, dirigida a infants de 3-4 anys, però crec que així els infants poden aprendre. La mestra haurà de formar un power point amb imatges de colors i nombres, i a continuació els noms amb anglès. En parelles els infants hauran de realitzar l'activitat. També hi haurà una plana amb els noms dels nombres amb anglès i uns dibuixos amb la quantitat per relacionar. 




Que acabeu de passar bé les vacances, fins aviat!

dijous, 27 de novembre del 2014

Pla TIC i Pla TAC

Què és el Pla TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació?

El pla d'integració de les TIC és un instrument de planificació que persegueix fonamentalment el desenvolupament del tractament de la informació i competència digital i la integració de les TIC com a eina didàctica en els processos d'ensenyament-aprenentatge.

El pla d'integració de les TIC es concep com un document viu que conté els acords aconseguits en el centre respecte als objectius generals del pla, les estratègies de dinamització i gestió dels recursos tecnològics i la inclusió de les TIC en les diferents concrecions curriculars.

Tot i que el pla d'integració de les TIC guarda una estreta relació amb la competència tractament de la informació i competència digital, la naturalesa complexa i globalitzadora d'aquesta competencia1 implica que les decisions preses en aquest document, contribueixen també al desenvolupament de la resta de les competències bàsiques , especialment, a la competència per aprendre a aprendre, competència en comunicació lingüística i competència social i ciutadana.

TIC: Segons el que trobem a la Viquipèdia (TIC) relatiu a les tecnologies de la informació i la comunicació, ”agrupen els elements i les tècniques utilitzades en el tractament i la transmissió de les informacions, principalment d’informàtica, internet i telecomunicacions“. Aquestes tecnologies tenen la finalitat de millorar la vida de la gent dins un entorn. Així doncs les noves tecnologies a l’aula són un recurs que ens faran molt més fàcil la tasca i ens ampliarà les possibilitats de tot el que fem, donat el potencial del que disposen i el fàcil accés a la informació que ens donen.

Què és el Pla TAC (Tecnologies d’Aprenentatge i Coneixement)?

El Pla TAC és un instrument per formalitzar la governança de la tecnologia en el marc de l'autonomia de centre i del Projecte Educatiu amb els objectius d'incidir en una millora dels resultats escolars de l'alumnat així com en la competència professional del professorat i aconseguir una optimització dels recursos tecnològics disponibles al centre.

En el Pla TAC es recullen les característiques actuals del centre en relació a les TAC,  es defineixen els objectius i es planifiquen les actuacions que es duran a terme pel que fa als aspectes organitzatius, didàctic-pedagògics i curriculars. 

El Pla TAC és un procés desenvolupat en fases diferents que permet, a partir d'una diagnosi, tenir una visió de conjunt pel que fa a les TAC al centre en el moment actual, així com el punts forts i febles que permet prendre decisions estratègiques i temporalitzades per anar progressant cap als objectius marcats. 

TAC: Segons el que trobem a la Viquipèdia (TAC) les tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement es pot entendre com una visió de les TIC des de l’escola. Es tracta de posar les tecnologies al servei d’una millora en els processos d’ensenyament – aprenentatge, d’avaluació i d’organització, que de forma quotidiana es desenvolupen a l’entorn, al centre i a l’aula. L’ús que se’n faci d’aquestes tecnologies i del seu potencial com a agents de canvi metodològic, permetrà discernir i identificar aquelles actuacions més significatives i innovadores des del punt de vista educatiu. Així doncs podem entendre que les Tecnologies de la Informació i la Comunicació són les que guien l’aprenentatge.

Diferencia entre els dos plans

La diferència fonamental entre emprar un o altre mot, es basa en què el darrer mot, TAC, té unes majors connotacions al medi on s’està produint l’actuació d’aquestes noves tecnologies: L’ESCOLA!

Una de les eines que permeten en un centre fer una bona planificació de l'ús d'aquestes noves tecnologies, i que en els nostres centres educatius s'està tornant totalment imprescindible és el Pla TAC de centre.

Fins la pròxima!



dijous, 20 de novembre del 2014

Reflexió del meu procés tecnològic

Comencem una nova entrada per respondre una qüestió, a quina fase ens trobem com a futures mestres? Aquesta qüestió ens la plantejada la mestra. A través d'un vídeo i d'un Power Point.


El vídeo de Jordi Adell ens parla sobre la competència digital, diu que és una competència de les vuit bàsiques de l'educació obligatòria. Ens comenta que dins la competència digital hi ha unes altres competències. 

La primera que anomena és la competència informacional, ens la defineix com un conjunt de coneixements, habilitats i destreses necessàries per treballar amb la informació. Aquesta competència no la vaig començar a emprar gairabé fins a la ESO, molt trist la veritat, però és la realitat. Va ser a partir de la ESO amb petits treballs de recerca que ens vàrem començar a familiaritzar amb les noves tecnologies. Però ara que estudio que són molt més importants les noves tecnologies del que hem pensava, considero que el tractament va ser nul durant l'educació obligatòria. Va ser en el batxillerat que varen començar a utilitzar-lo més. Però diria que a dia d'avui a estat gràcies a la carrera que de veritat he familiaritzat amb aquesta competència. 

La segona competència que anomena és la competència tecnològica o informàtica del maneig de les eines tecnològiques. No només inclou ordinadors sinó que també càmeres de fotografies, Tablet., tota la tecnologia que ens rodeja realment. Considero que depenc bastant de les noves tecnologies. Reconec que no surto de casa si no duc el mòbil. Les TIC ens permeten estar en contacte, buscar informació, compartir-la. Però com ens diu Adell, les hem d'utilitzar de forma racional.

Continua amb l'alfabetització múltiple. Vivim actualment en una societat audiovisual. L'escola no ens ensenya aquesta societat i la tenim que aprendre per nosaltres mateixos. Hem de buscar informació de diferents fonts i no quedar-se amb el primer que trobem. En la professió de mestra aquesta competència és de vital importància. 

Un altre component és l'alfabatització cognitiva genèrica, és la competència que en converteix i transmetre coneixement o també de solucionar problemes que ha vegades no estan ni formulats. Hem d'agafar la informació i analitzar-la per saber que estem treballant i com ho farem.

L'últim punt és el que anomena ciutadania digital, Adell l'entén com la preparació per viure en un món en que la realitat i el món virtual es confonen. Hem d'anar alerta amb el món virtual, tot el que publiquem, compartir queda registrat dins aquest món. L'escola haurien de preocupar-se per ensenyar com funciona el món virtual. 

Una última idea que ens diu Adell, és aprendre fent. Deixar que cadascú busqui la seva informació, deixar que solucionin les seves inquietuds, preguntes, practicant i una metodologia activa. Aprendre a utilitzar les noves tecnologies. La família té un paper responsable en l'utilització de les TIC, hem de fer feina cooperant amb l'escola. 

En la presentació de fases d'integració de les TIC, ens diu que ha Espanya tenim les noves tecnologies, tenim disposició i tenim formació, però ens manca el temps. Ens diu que hi ha varies fases: la primera s'anomena d'accés que és aprendre l'ús bàsic de la tecnologia; la segona, adopció, que utilitza les tecnologies com a suport de les formes tradicionals d'ensenyar; la tercera, adaptació, integrar la nova tecnologia en pràctiques tradicionals; la quarta fase, apropiació, es centre en el treball cooperatiu, interdisciplinar, basat en projecte d'aprenentatge; la quinta, invenció, descobreix nous usos per la tecnologia o combinen diverses tecnologies de forma innovadora. 

Considero que la fase d'accés la tinc assolida de fa temps, tot i que, sempre surten nous mitjans tecnològics.

La segona fase d'integració, adopció, crec que també la tinc superada, juntament amb la tercera, adaptació, ja que considero que hem d'integrar les noves tecnologies a l'ensenyament. 

La quarta fase, apropiació, considero que estic a aquesta, ja que els mestres ens proporcionen moltes activitats, projectes per treballar cooperativament i fer ús de les noves tecnologies. 

I, considero que de la quinta fase, em falta molta experiència, però tot es possible i amb el temps tot arriba. 

Bon cap de setmana a tothom! =)

Padlet

A la classe de dilluns varen fer un Padlet sobre la normativa actual. La pregunta era Què ens diu la normativa actual sobre les TIC a educació infantil?

Juntament amb les meves tres companyes, Beatriz, Andrea i Paola varen realitzar aquest Padlet. 


Fins aviat :)

dimecres, 19 de novembre del 2014

Timeline

A la classe de dilluns passat varen fer un Timeline sobre l'evolució de les TIC. Per això varem utilitzar la lectura de Manuel Area. L'activitat consistia que amb una línia del temps col·locar els esdeveniments més importants sobre les TIC.




Fins la pròxima!

divendres, 7 de novembre del 2014

Programa multimèdia

En aquesta assignatura hi ha un gran projecte. Es tracta de fer un programa multimèdia. 

El meu grup format per Margaret, Mar i jo, anomenades Les Tres Cliks, ja tenim el tema triat i hem fet un petit esquema del que voldrem treballar i com al nostre projecte. El nostre tema es diu "Un viatge per les emocions".

Més endavant aniré incloent més coses sobre el programa, primer de tot hem d'experimentar fent una prova amb el programa Power Point. Ho aconseguirem!

Bon cap de setmanes a tothom! :)

divendres, 31 d’octubre del 2014

Possibilitats i limitacions del software educatiu a l’aula

Existeixen molts programes educatius actualment. A dia d’avui en Internet hi ha molts recursos o programes que podem utilitzar dins l’aula. Com he dit hi ha molts programes que són considerats educatius, dels quals considero que hi ha alguns que des del meu punt de vista no ho són, són de caire més comercial que educatiu. Ara només parlarem de les possibilitats i limitacions dels programes educatius a l’aula. 
A continuació exposo les possibilitats que considero que tenen aquests programes: 
  • Treball per part de l’individu de forma autònoma. 
  • Treball en parella o en petit grup per realitzar una activitat més complexa. A partir de realitzar aquesta activitat també fomenten el diàleg, la comunicació i la resolució de conflictes. 
  • Cada programa s’adapta a l’edat i nivell evolutiu de cada infant. Hi ha programes educatius per cada edat. 
  • Motivació per part de l’infant, ja que està dins el món de les noves tecnologies. Són programes de caire atractiu, que enganxen a l’infant. 
  • Són dinàmics, permeten la participació de l’infant de manera motivadora. 
  • Hi ha programes que requereixen l’ajuda d’un adult. Aquest fa de guia per ajudar-los, però no donar-los la solució. 
  • Programes que no valoren els falls, sinó que els anima a continuar el joc. 
  • Icones de suport o d’ajuda per ampliar o ajudar-los en cas de bloqueig. 
Són moltes possibilitats que ofereix, però també hi ha una sèrie de limitacions: 
  • Alguns programes necessiten una supervisió d’un adult. 
  • Hi ha programes molt guiats i no deixen potenciar la creativitat i la imaginació dels infants. 
  • Alguns programes es consideren educatius però en realitat no ho són. 
  • Hi ha programes que l’estètica no és molt bona. 
  • Hi ha programes que marquen molt l’error, quan l’infant falla, això marca la frustració del nen. 
  • El programa educatiu ha d’oferir una guia didàctica marcant l’edat i les instruccions pel seu ús. Molts dels quals no la porten. 
  • Els botons i els icones ha d’estar adaptats a les característiques dels infants, i molt cops no hi estan. 
  • Hi ha programes que els elements estètics distreuen els infants i no permeten que captin la seva atenció i concentració. 
En definitiva, cal que cada programa educatiu sigui elaborat de manera que sigui atractiu, planificat i dissenyat per tal que l’infant sigui conscient del que té de fer, i sapigué realitzar l’activitat com cal. Considero que el mestre té un paper clau en triar el programa educatiu que s’adapti a l’infant segons l’edat i el seu nivell evolutiu. També han de procurar que els programes no identifiquin molt els errors, sinó que donin l’oportunitat per corregir i mantenir la motivació de l’infant en cada moment. Finalment recalcar la introducció de la guia didàctica al software infantil, per saber tot tipus d’informació necessària abans d’oferir-lo als més petits. 

Això ha estat la meva aportació. Fins la pròxima! =)